.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del segon llibre de les Cròniques

En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem.
El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s’havien escapat de morir per l’espasa, i se’ls quedà per esclaus d’ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa.
Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys.
Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m’ha donat tots els reialmes de la terra i m’ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.»

2Cr 36,14-16.19-23

Salm Responsorial

R. Si mai t’oblidava, Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar.  

Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d’enyorança de Sió. 
Teníem penjades les lires als salzes
que hi ha a la ciutat. R

iQuan volien que cantéssim els qui ens havien deportat, 
quan demanaven cants alegres els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos algun càntic de Sió». R

¿Com podíem cantar cants del Senyor 
en una terra estrangera? Si mai t’oblidava, 
Jerusalem, que se’m paralitzi la mà dreta. R

Sl 136,1-2.3.4-5.6 (R. 5a-6a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

Ef 2,4-10

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat sí que busquen la plena llum i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu.»

Jn 3,14-21

"Déu ens salva per gràcia no és fruit d’obres nostres"

Els llibres de les Cròniques fan lectura teològica de la història des de l’òptica del Temple perquè cal «cercar Déu» com l’únic camí que porta felicitat.
Recordant com els caldeus incendiaren el Temple de Déu, derrocaren les muralles deportant a Babilònia els escapats de morir per l’espasa, primer destaca la culpa que motivà la desfeta: Tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions.
Com els profetes, 2Cr acaba amb anunci d’esperança: El Senyor m’ha encomanat —a Cir, rei de Pèrsia— que li construís un temple a Jerusalem. Si hi ha algú del seu Poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.
El tema central de la carta als Efesis és el designi de Déu, preparat des de l’eternitat, amagat durant segles, realitzat per Jesucrist, revelat per l’Esperit als Apòstols i desenvolupat en l’Església.
La secció 2,1s presenta en comparació els fruits de l’obra de Déu en nosaltres. En l’«abans» hi ha mort i esclavatge; en l’«ara», vida i alliberament.
Cal, però, dir la veritat sencera: per gràcia us ha salvat a vosaltres que heu cregut. Perquè és la fe el que ens connecta a Crist, l’únic Salvador. Per això, tot i ser do de Déu i no fruit d’unes obres, també és veritat que Déu ens ha creat per dedicar-nos a unes bones obres.
Nicodem és ocasió per anunciar Jesús la novetat radical de la identitat cristiana: cal néixer de nou i de dalt.
Com Moisès en el desert enlairà la serp: la singularitat de l’episodi (Nm 21) fou l’exigència de fixar la mirada en la serp d’aram; així qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida. Sabent que qui salvava no era allò que mirava sinó Tu, Senyor, que salves tothom (Sv 16,7).
Substituint el mirar pel creure, Jesús fa veritable Lectio Divina de Nm 21: El Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en Ell tingui vida eterna.
Per a Jn, la Creu és ja també exaltació/enlairament on més alt arriba l’amor de Déu al món.
Els qui no creuen, ja han estat condemnats perquè s’han estimat més la foscor que la Llum. Rebutjar la Llum no és cosa teòrica; hi ha en joc una opció moral i espiritual. Tothom qui obra malament té odi a la Llum.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES